Enfonsament del Titanic

Enfonsament del Titanic

1912
41° 44′ N, 49° 57′ O / 41.73°N,49.95°O / 41.73; -49.95
Tipus	naufragi article de Viquinotícies
Part de	viatge inaugural de l'RMS Titanic
Interval de temps	14 - 15 abril 1912
Data	abril 1912
Localització	Oceà Atlàntic Nord
Nau	RMS Titanic
Punt de sortida	Port de Southampton (Anglaterra)
Punt d'arribada	New York Harbor (EUA)
Efectes	derelicte de l'RMS Titanic investigació del Senat dels Estats Units sobre l'enfonsament de l'RMS Titanic
Morts	1.501

L'enfonsament del RMS Titanic va ser una catàstrofe marítima que va tenir lloc la nit del 14 al 15 d'abril de 1912, quan el transatlàntic britànic Titanic —de la naviliera White Star Line-, que realitzava el seu viatge inaugural entre Southampton i Nova York, va xocar contra un iceberg en l'oceà Atlàntic enfront de les costes de Terranova. El xoc es va produir en el costat d'estribord a les 23:40 del 14 d'abril, la qual cosa va provocar l'enfonsament del buc en menys de tres hores, a les 02:20 del 15 d'abril.^[1][2] Van morir 1513 persones per cops diversos, caigudes, ofegament o hipotèrmia, la qual cosa va convertir aquest naufragi en el més fatal de l'època i en una de les més grans tragèdies marítimes en temps de pau. Nombroses personalitats van morir durant el naufragi, entre les quals es trobaven els milionaris Benjamin Guggenheim i John Jacob Astor IV.

El Titanic va ser construït sota la iniciativa de J. Bruce Ismay el 1907, i dissenyat pels enginyers navals Thomas Andrews i Alexander Carlisle en les drassanes de Harland and Wolff a Belfast.^[3][1][4][5] La seva construcció es va iniciar el 1909 i es va acabar el 1912.^[6] En el moment d'acabar-se, el Titanic era el més gran i més luxós vaixell mai construït.^[7][8] La seva construcció es va ajustar a la d'un buc gairebé idèntic, el RMS Olympic.^[6] El Titanic tenia setze compartiments estancs que servien per protegir el buc de les avaries importants.^[9] Els mitjans de comunicació li donaven una imatge de buc fiable encara que, contràriament a la llegenda distribuïda després de l'enfonsament, mai s'havia considerat insubmergible.^{[nota 1][10][11]}

El naufragi va suposar una commoció al món sencer, sobretot a Nova York i a Regne Unit. Després de l'enfonsament, es van dur a terme diverses comissions de recerca i les seves conclusions es van utilitzar per millorar la seguretat marítima, especialment a través de nous reglaments. Diversos factors es combinaven per explicar tant l'enfonsament com l'elevat nombre de passatgers que no van poder sobreviure. El buc no disposava de suficients bots salvavides, i la tripulació mai havia estat entrenada per enfrontar-se a aquests casos. Com a resultat, l'evacuació dels passatgers va estar mal organitzada. El comportament del capità Edward Smith també va ser criticat, sobretot perquè havia mantingut el vaixell a una velocitat massa alta, donades les condicions de navegació. Les circumstàncies meteorològiques i climàtiques també van tenir un paper determinant.

L'enfonsament ha donat lloc a nombrosos mites i llegendes sobre l'RMS Titanic.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.